El passat
dissabte 5 de març vàrem fer la sortida/taller "el cant dels ocells"
per la vall de Sant Daniel de Girona. A les 9:30 tots els participants érem a
la Devesa. De camí vam començar parant l’oïda al cant d'una cuereta torrentera
i vam començar explicant perquè canten els ocells, un cop après l'idioma de la
cuereta torrentera, vam marxar cap al monestir de Sant Pere Galligants.
Allà ens vam asseure al sol del matí per a tancar els ulls i enregistrar al
nostre cap els cants dels tudons, les garses i les cotorres de Kramer. També hi
havia un estornell imitant el cant d'un picot garser gros i vàrem parlar sobre
perquè aquests ocells enganyen les nostres oïdes.
Després vam
pujar pels jardins de John Lennon amb el cant de caderneres i gafarrons ultraxerraires
que ens donaven ànims per la pujada. Un cop al mirador de la Torrassa, vam
veure aigua de la font de la pista i vam esmorzar. Desprès vam jugar al joc del
caçador (que guiava al gos amb indicacions), el gos rastrejador (que era cec) i
els ocells (que imitaven cadascú el seu cant per donar pistes al gos cec). Vam
riure molt.
Un cop
esbravats, vam baixar a la vall de Sant Daniel i, a tocar d'un camp, vam sentir
el cant d'un trist. Vàrem posar el reclam al mòbil i, màgia, el trist va volar
una bona estona a un metre i mig del nostres caps! semblava que estigués
domesticat!
Seguint el
nostre recorregut, vàrem sentir tallarols de casquet i capnegres (aquells que
canten "com una metralleta" segons els participants) i ens vam parar
en escoltar el cant d'un bruel. L'alzina era enorme, el bruel l'ocell més petit
d'Europa... qui seria capaç de veure'l? doncs, altre cop, màgia! vam deixar el
reclam i l'ocellet es va apropar tant i tan empipat que vam poder contemplar-lo
durant uns minuts!! tant que al final ens volia atacar. Ens feia passades a dos
pams del cap, tot dient-nos amb el seu refilet
"foradaquiriquititititi". Vam marxar amb el cant i el taronja de les
plomes del seu cap gravats al cervell.
Per últim, vam acabar el
recorregut passant al costat del riu Galligants fins arribar al restaurant
"el cul del món", havent sentit cantar un pit-roig molt elegant,
mallerengues carboneres, blaves i cuallargues, cargolets i merles.
El temps va
passar ràpid, però sempre tindrem ocasió de parar bé l'oïda i fixar-nos qui és
aquest animaló que canta, sobretot ara, que arriba la primavera.
Gràcies a
tots per la companyia, m'ho vaig passar d'allò més bé, fins la
propera!!
DANI CASTRO GÓMEZ
